Cròniques i rutes

INSTAL·LACIÓ DE LA VELETA AL PIC DE LA MINA (2.195 m)

El passat 2 d’octubre 5 membres del C.E.V. van plantar una fita al cap del pic de la Mina, un penell (veleta) amb la seva bandera, així ho van viure i ens ho conten:

Vam sortir cap a les 9 del matí cap a Casos i des d’allí vam començar a caminar, vam optar per la via més directa però a la vegada més dura. Primer vam passar per l’ermita de San Salvador, fins allí el camí està ben marcat i vam pujar a bon ritme. Després sabíem que el camí està una mica tapat ja que només hi passen alguns animals de camí cap a les pales de Casos, el vam perdre durant una estona la qual cosa va ocasionar algunes caigudes entre els excursi onistes que més que de Vilaller semblaven de “Torpesillas”. Tot seguit el bosc es feia més clar, vam poder avançar sense dificultat i a la vegada trobant algun que altre bolet, menys mal que portàvem panera!!! . S’acaba el bosc i ataquem la part més dura de l’excursió, rampes on el nivell que portavem no tenia prou números per marcar, però per fi assolim la cresta.
Arriba el moment de la feina, maceta, escarpa, hilti, broques del 6 i del 10, 3 varilles macisses del 20, una base de ferro colat, un penell i filferro galvanitzat, una hora de dura feina ens va costar plantar el penell (veleta) que podeu veure des de Vilaller amb uns prismàtics.
Agraïments a l’empresa Nairi SL pel material que ens van deixar.

Podeu veure FOTOS de l’excursió.

Crònica i fotos: Albert Mallada

TRAVESSA DEL PORTARRÓ D’ESPOT.

Membres del CEV realitzen el camí que travessa el Parc Nacional d’Aigüestortes des de Boí fins Espot.
Trajecte senzill de 4 hores.
Sortida de Vilaller a les 8h (12 d’agost de 2010)cap a Boí on s’agafa un jeep per anar fins al Pla d’Aigüestortes. Una hora planera fins al refugi de l’Estany Llong on esmorzem i beguem un traguet de vi. D’aquí al cap del Pontarró una pujada d’una hora i mitja contemplant l’estany Redó al darrere. Des del cap, vista de la vall de que dóna cap a Sant Maurici. El temps ens enganya i no ens deixa contemplar del tot el paisatge. Decidim fer la ruta típica fins a Sant Maurici, deixant a l’esquerra els estanys d’Amitges i Ratera, i a l’esquerra la vall de Subenuix i els Encantats. A Sant Maurici dinem i baixem amb un altre jeep fins a Espot. Realment, Sant Maurici decepciona una mica ja que sembla una presa molt artificial.
A les 15h ja som a Espot i només ens queda esperar fins les 17:30h per agafar el bus del parc. Mentrestant puguem a contemplar la Torre dels Moros, una petita torre on la gent s’amagava en cas de setge. El trajecte de bus una mica pesat, 2h 30min per arribar a Vilaller i una estona més per arribar a Boí i tornar agafar els cotxes.
Vamos que vam estar més rato esperant que caminant!
Preu de l’excursió:
4.85 € jeep de Boí al Pla
4.85 € jeep de Sant Maurici a Espot
8-10 € bus d’Espot a Vilaller-Boí.

Total 20 € per caminar per les nostres muntanyes!!!

Crònica i fotos: Ivan Torrobella

ASCENSIÓ A LA PICA D’ESTATS (3.143 m.)

El 24 de juliol de 2010 un grup de socis i simpatitzants del CEVilaller van pujar a la Pica d’Estats, una ascensió molt bonica amb unes panoràmiques des de dalt impressionants. L’excursió en si és bastant llarga i dura però val molt la pena.

Crònica i fotos: Xavier Nart

RAQUETADA A L’ESTANY DE BESSIBERRI (CEV & P.N. AIGÜESTORTES -Senet-)

A les 9 del mati del dissabte 10 d’abril de 2010 a la plaça de Vilaller van començar a arribar els expedicionaris que ens havíem animat a fer la sortida amb raquetes de neu organitzada pel Centre Excursionista de Vilaller i el Parc Nacional d’Aiguestortes. Anaven arribant l’Óscar i el Xavi, dos amics del Centre Excursionista de Breda el Franc i la Sònia, la Laia de la Vall de Boi, els lleidatans Joel i Roger, i el nou soci del CEV, el Guillem.

Després d’haver passat per La Serradora de Senet a recollir el material (raquetes, bastons, i Arva), el grup d’intrèpids guiats per la Maria, ens vam dirigir cap al pàrking del refugi de Conangles i vam començar a caminar una mica abans de les 11 h del mati en direcció a l’Estany de Besiberri. El sol seria el nostre company durant tot el dia.

De moment les raquetes havien d’anar agafades a la motxilla perquè de neu no n’hi havia ni rastre. De totes formes, la bellesa de l’entorn, les cascades d’aigua i la vegetació, ens feien oblidar el pes suplementari que portàvem a sobre. En passar el pontet va començar a aparèixer la neu, vam aprofitar per menjar una miqueta i ens vam calçar les raquetes i amunt. A estones xafàvem neu a estones pedres però vam anar pujant, uns mes ràpids que d’altres, per la neu que a aquesta hora encara estava prou dura.

Passaven uns minuts de la una del migdia quan arribàvem al estany, ufff! quina passada, be, com sempre, guapíssim, però avui tot nevat i amb el llac gelat. Després de dinar com senyors, la Maria ens va fer unes explicacions sobre els tipus de neu, els tipus d’allaus, i una demostració pràctica del funcionament de l’Arva. Molt interessant!

I ara toca baixar… La baixada va ser mes lenta del que esperàvem, l’estat de la neu i la inclinació del terreny ens feia avançar amb molta precaució, mes d’un vam passar mes d’una mala estona per la tensió que exigia la progressió per aquell terreny, però ens en vam sortir prou be i el descens va acabar sense cap mes ensurt fins al cotxe. Al final, tots vam coincidir en valorar la raquetada com una experiència molt positiva i com un altre repte superat. També molt enriquidores les noves coneixences i la coincidència entre el CEV (C.E. de Vilaller) i el CEB (C.E. de Breda).

Confiem tornar-nos a trobar en properes sortides per la muntanya o també, perquè no, compartint un cafè o una bona cervesa per Vilaller. Gràcies a tots.

  • Crònica: X.Porté
  • Fotos: J.Falcó

PIC DE LA MINA (2.252 m) – Hivernal

El passat 22 de desembre 2 membres del C.E.V. van partir a les 8:30 del matí amb el propòsit de coronar el tossal de la mina, situat pels voltants de Vilaller. Les previsions meteorològiques anunciaven neu a la cota 1.800 i la pluja per sota, no es van equivocar ni un sol metre, tantmateix aquests 2 intrèpids van partir cap al cim,

… van fer l’aproximació pel camí de l’aigua que els deixava a 1.600 m d’alçada, després es van internar al bosc vorejant el cim per atacar-lo per la cara sud, on es van trobar neu en abundància. Van aconseguir arribar a la cresta assolint una alçada de 2.100m però la turbera, la mala visibilitat i una mica de seny van obligar a retrocedir impedint assolir el cim situat a 2.252 m.

Crònica: Albert Mallada i Jose Luis Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: